dijous, 20 de desembre de 2012

Redaccions i dibuixos sobre la visita del seminari

VISITA A LA CISTERNA DEL SEMINARI Una cisterna és un dipòsit tancat on se recull i se guarda l’aigua de pluja. La cisterna del seminari té forma de bombeta, té una alçada de 14 m., el seu coll està fet d’una sola pedra. La peça del damunt està composta amb quatre peces. Té una capacitat de 750.000 l. La cisterna s’ompl d’aigua de pluja, les primeres aigües es tiren al carrer. Quan les teulades ja estan netes l’aigua ja va pels tubs, que hi ha a una columna si una columna no, en el claustre. Quan l’aigua és dins la cisterna s’hi posen productes químics que els hi dóna el poticari perquè l’aigua sigui bona per beure. Abans la feien neta amb cals per eliminar els bitxets. De tant en tant, obren el forat que hi ha baix de la cisterna per eliminar tota la brutesa que si acumula. Per fer la cisterna picaven la pedra a mà. Feien el forat. La pedra que els hi sobrava l’empraven per fer cases. Sempre per guardar l’aigua. Fa anys hi guardaven la carn els carnissers que era com una nevera. D’aquesta aigua en beuen els que viuen allà, el Bisbe i en Pedro que és el que la poa. Trob molt interessant poder tenir una cisterna a casa perquè t’estalvies euros i proteigeixes un poc més el medi ambient. Clara Mascaró Galmés ____________________________________________________________________________________ VISITA A LA CISTERNA DEL SEMINARI Presentació: Per conèixer una cisterna d’aprop van anar al Seminari. Vam entrar per la porta del Socors. La cisterna es troba al centre del claustre, que és un pati envoltat de voltes. Descripció: La part que es veu de la cisterna és el coll i està fet amb una sola pedra picada a mà per donar-li forma. La tapa està formada per 4 pedres. La cisterna té 14 metres de profunditat i hi caben 750.000 litres. Des de dalt sembla estreta però s’aixampla i té forma de bombeta. A la part de baix s’hi va arreplegant la brutícia. Com funciona: L’aigua de la pluja que cau a la teulada de l’edifici es va arreplegant i passa per unes “tuberies” que baixen de les parets del claustre fins la cisterna. Com es va fer: Antigament quan es construïa una casa sempre començaven per la cisterna i el soterrani. Tota la pedra que treien servia per després pujar les parets de les cases. Usos de la cisterna: La cisterna del Seminari té unes escales que baixen i que condueixen fins la cisterna i des d’on es pot veure el seu interior. Quan encara no hi havia geleres, en aquest passadís, els carnissers hi duen la carn perquè es mantingués fresca i no es fes malbé. A part d’açò de l’aigua de la cisterna se n’aprofitava tothom, hi havia molta gent que n’anava a cercar. Conclusió: Estaria molt bé que la gent tornés a construir cisternes per així aprofitar l’aigua de la pluja, sobretot ara que hi ha molts aqüífers contaminats. Joan Coll Pons _____________________________________________________________________________________ VISITA A LA CISTERNA DEL SEMINARI Vam anar un dimarts 30 d’octubre del 2012 de 12 a 13 hores, amb na Joana, na Maria Antònia, la mare d’en Joan, i la germana de na Joana. Vam passar pel carrer del Dormidor de Ses Monges, després Santa Clara i del Seminari. Quan vam arribar al Seminari ens va rebre en Pedro. En Pedro ens va mostrar que al centre del jardí hi ha una gran cisterna amb forma de bombeta i una profunditat d’un catorze metres, fins i tot si està totalment plena pot arribar a contenir uns 750.000 litres d’aigua. La cisterna té un forro molt fi perquè l’aigua no se’n vagi per les esquerdes i perquè no hi entri brutícia. La cisterna funciona d’aquesta manera: quan plou l’aigua baixa des del terrat per uns tubs que estan a una columna si columna no. A la cisterna s’acumula l’aigua però si hi ha brutícia s’obre una porteta que tenen baix i la brutícia se’n va. Per saber si l’aigua és bona la porten al potecari. Aquesta cisterna va ser construïda al segle XVII. Una manobres van picar a mà la cisterna i els maons que sortien els van fer servir per fer la construcció del Seminari. També van construir un “túnel” on antigament els carnissers posaven la carn per a conservar-la. Unes escales porten al “túnel” i des de dalt es por veure l’aigua per una finestra, l’aigua de la cisterna és molt bona per beure. Aquesta visita ha estat molt educativa, descobrir que fa més de tres segles que els menorquins aprofitaven l’aigua de la pluja, seria molt bo per al planeta que aprenguéssim d’ells. Salvador Jaime Carpio

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada